El 80% dels pacients amb apnea obstructiva del son desconeix que pateix la malaltia

Els especialistes de MaxiloFace adverteixen de la importància d’identificar els roncs, les pauses respiratòries i la somnolència diürna com a possibles senyals d’apnea obstructiva del son i destaquen el paper d’un diagnòstic precís per determinar el tractament més adequat.

Madrid, 21 de setembre de 2026.- L’apnea obstructiva del son és molt més que roncar durant la nit. Es tracta d’una malaltia en què la via aèria superior s’obstrueix repetidament durant el son, provocant pauses respiratòries que poden durar 10 segons o més, reduir l’oxigenació dels teixits i fragmentar contínuament el descans.

El col·lapse de la via aèria pot estar relacionat amb diferents factors, entre els quals hi ha la disminució del to de la musculatura orofaríngia durant la nit, l’excés de greix a la zona cervical o una via aèria estreta condicionada per la mateixa estructura facial del pacient.

“L’apnea obstructiva del son no s’ha d’entendre simplement com un problema de roncs o de mala qualitat del descans. És una malaltia que sotmet l’organisme a episodis repetits de falta d’oxigen i despertars durant la nit i que, si no es diagnostica i tracta adequadament, pot tenir importants repercussions sobre la salut”, expliquen els doctors Néstor Montesdeoca i José Luis Cebrián, especialistes en el camp de la Cirurgia i Implantologia Oral i responsables de MaxiloFace.

Entre les seves possibles conseqüències hi ha la hipertensió arterial, les alteracions del ritme cardíac, un risc cardiovascular i metabòlic més elevat, així com problemes relacionats amb la concentració, la memòria i l’estat d’ànim.

Roncs intensos i somnolència: dos senyals que no s’haurien d’ignorar

Tot i que l’apnea es pot manifestar de diferents maneres, hi ha alguns símptomes especialment freqüents. Durant la nit, els roncs intensos i continus, les pauses respiratòries observades per la parella, els despertars freqüents, els episodis de sensació d’asfíxia, la sudoració nocturna o la necessitat d’aixecar-se repetidament per orinar poden ser senyals d’alerta.

Durant el dia, el pacient pot experimentar cansament, falta d’energia, irritabilitat, depressió, mals de cap en despertar-se, dificultats de concentració i memòria o somnolència excessiva.

Aquesta última pot tenir, a més, conseqüències especialment rellevants en la vida quotidiana. “La somnolència excessiva no només afecta la qualitat de vida i el rendiment durant el dia; també pot comprometre la seguretat. Per això és fonamental no normalitzar un cansament constant o la tendència a quedar-se adormit durant el dia”, assenyala el Dr. José Luis Cebrián.

El problema pot passar desapercebut durant anys. De fet, s’estima que fins al 80% dels pacients amb apnea obstructiva del son no estan diagnosticats, fet que converteix la detecció dels seus símptomes en un element fonamental.

A més, el ronc és extremadament freqüent entre la població adulta. “Un de cada tres adults majors de 40 anys ronca. La clau és determinar quan aquest ronc és simplement un fenomen aïllat i quan pot estar acompanyat d’una obstrucció de la via aèria i episodis d’apnea”, explica el Dr. Néstor Montesdeoca.

Homes de més de 40 anys amb obesitat i dones en la menopausa, entre els grups de més risc

L’apnea obstructiva del son pot afectar qualsevol persona, però hi ha determinats perfils amb més risc. Entre aquests es troben especialment els homes majors de 40 anys amb obesitat i les dones amb sobrepès després de la menopausa.

L’excés de pes pot afavorir l’estrenyiment de la via aèria, però no és l’únic factor determinant. “L’anatomia facial i les característiques de la mandíbula, el maxil·lar, la llengua, el paladar o la mateixa via aèria també poden tenir un paper important”, indica el Dr. Montesdeoca.

Per aquest motiu, l’estudi del pacient ha d’anar més enllà del pes o de la presència de roncs.

Qüestionaris i proves del son per arribar al diagnòstic

Hi ha eines de cribratge que permeten valorar la probabilitat que una persona pateixi apnea obstructiva del son. Entre aquestes es troben el qüestionari STOP-BANG i l’escala de somnolència d’Epworth.

Tanmateix, els qüestionaris no substitueixen el diagnòstic mèdic. Per confirmar la malaltia cal analitzar què passa amb la respiració mentre el pacient dorm.

Una de les eines utilitzades és la poligrafia respiratòria, un dispositiu que es pot utilitzar al domicili i que registra paràmetres com el flux d’aire, l’esforç respiratori, la saturació d’oxigen, la freqüència cardíaca i la posició corporal durant el son. Aquestes dades permeten calcular l’índex d’apnea-hipopnea i valorar la presència i gravetat dels esdeveniments respiratoris.

En determinats pacients es realitza una polisomnografia, un estudi més complet que es duu a terme en una unitat del son i que registra múltiples paràmetres respiratoris, musculars, cardiovasculars i d’activitat cerebral durant el descans.

“El diagnòstic no consisteix únicament a saber si una persona ronca. Necessitem conèixer quantes interrupcions respiratòries presenta, quant disminueix la seva oxigenació i com està afectant la malaltia el seu son i el seu organisme. Com millor caracteritzem l’apnea, millor podrem plantejar el tractament”, destaquen els doctors Montesdeoca i Cebrián.

Segons el Dr. José Luis Cebrian, en els pacients que seran sotmesos a una intervenció quirúrgica per apnea obstructiva del son, la polisomnografia permet, a més, quantificar de manera precisa la gravetat de la malaltia, l’oxigenació nocturna i altres paràmetres rellevants abans de la cirurgia.

Conèixer on es produeix l’obstrucció és clau per triar el tractament

Un cop confirmat el diagnòstic, el pas següent consisteix a determinar on i per què es produeix l’obstrucció de la via aèria.

L’exploració física inclou l’anàlisi de l’índex de massa corporal, el diàmetre del coll, la mida de la llengua, les amígdales i la úvula, així com les característiques del paladar, el nas i altres estructures que poden contribuir a limitar el pas de l’aire.

L’estudi maxil·lofacial incorpora també una valoració dental i de la mossegada, a més de la possible existència de deformitats dentofacials.

Com explica el Dr. Néstor Montesdeoca, aquesta avaluació es pot complementar amb un estudi tridimensional de la via aèria mitjançant escàner cone-beam de baixa radiació, que permet analitzar-ne l’anatomia, localitzar zones d’estrenyiment i valorar paràmetres com l’àrea mínima i el volum de la via aèria superior.

“En pacients amb alteracions dentofacials, aquesta tecnologia permet estudiar, a més, la posició del maxil·lar i la mandíbula i altres paràmetres anatòmics relacionats amb la via aèria”, afirmen els especialistes.

Un problema de salut que no s’ha de normalitzar

Els especialistes insisteixen que roncar de manera intensa i habitual, patir pauses respiratòries durant la nit o experimentar somnolència excessiva durant el dia no s’hauria de considerar simplement una característica del son.

La detecció precoç de l’apnea permet valorar-ne la gravetat i estudiar les alternatives terapèutiques més adequades per a cada pacient, tenint en compte tant les característiques de la malaltia com l’anatomia de la via aèria.

“El missatge que volem transmetre és senzill: dormir mal de manera habitual, roncar intensament o tenir pauses respiratòries no és una cosa que hàgim d’assumir com a normal. Darrere d’aquests símptomes pot existir una malaltia tractable i, per abordar-la correctament, el primer pas és fer un diagnòstic complet”, conclouen els doctors Néstor Montesdeoca i José Luis Cebrián.